El XIUXIUEIG de MONTEVIDEO

En calma perpètua, a la vora del rio de la Plata, Montevideo no demana turistas a crits.
Però depara, sempre, vivèncias inesborrables als qui la visiten.
Buenos Aires no és l`única ciutat rioplatense, és a dir, situada a la vora d´aquest riu, encara que més a prop de la desembocadura. A l´altura de Montevideo el riu ja és tan sembla un mar, si no fos pel color marronós que li dóna, sovint, la terra remoguda. A la riba occidental, hi crida l´Argentina; a la riba oriental, hi xiuxiueja Uruguai.
La Rambla i les platges
El passeig fluvial que corre paral-lel al riu de la Plata, la Rambla, és precisament un dels llocs preferits del habitants de Montevideo per esbargir-se, sobretot de cara al bon temps. Hi van a parar els principals carrers del centre, i també s´hi aboquen barris sencers de quilómetres enllá. Una passejada per la Rambla amb els amic i l´inseparable mate-hi són més aficionats que els argentins!- és un pla perfecte per a un dissabte a la tarde qualsevol.
Seguin el riu i la Rambla cap a lést, s´arriba a les millors platges urbanes, situadas davant mateix d´altres barris de la ciutat: Pocitos, Buceo, Malvín i Carrasco. Són platges fantastiques, amples i de sorra blanca i fina, molt concorregudas a partir del mes de desembre, quan hi comença el bom temps. La façana
marítima, amb tot, només és representativa de la cara més lúdica de la ciutat, peró no dels aspectes més genuïns del seu caràcter. Això queda assignat als barris de Ciudad Vieja i Centro.El millor que li ha passat a Montevideo els últims anys és la rehabilitació de Ciudad Vieja, que estava molt degradada en tots el sentits. Avui manté l´interés de sempre i, a més, és un barri net i agradable. De nit, ja no és un lloc temut, sinó
tot al contrari: és territori de copes i bom ambient fins a la matinada. Entre els bars, hi destaquen veritables temples del tango, com el famós Fun Fun i El Farolito.
En un extrem del barri vell, al costat del port comercial, hi ha el Mercado del Puerto, un lloc de pelegrinatge on els ciutadans celebren un dels rituals preferits: menjar-se un asado. Si alguna vegada us hi conviden, deixeu que es llueixin com uns auténtics gautxos i qué us alliçonin sobre el gust i nom dels diferents talls de la carn. És tot un món.
Tot i aquesta recuperació, el centre vital de la ciutat ja fa molt temps que va quedar situat-socialment, econòmicament i administrativament- al Barrio del Centro de manera definitiva. La seva artèria principal és l´avinguda 18 de julio, una via molt ampla on hi ha els principals establiments i edificis d´oficines de la capital, així com cafès i bars clàssics. És el termómetre de l´economia i de l´estat d´ánim del pais, el millor lloc per començar a conèixer Montevideo.
L´avinguda 18 de Julio deixa a banda i banda alguns dels carrers més coneguts de la ciutat, entre els quals cal destacar els del Barrio Sur.
El Barrio SurAquí va néixer el "candombe", la tradició musical de percussió que prové dels esclaus africans i que avui és, per aclamació popular, una mena de música nacional del país. En els carrers del barri (Durazno, Carlos Gardel...)es concentra la població de raça negra, minoritària a l´Uruguai, i hi sonen els tambors amb freqüència, tant de manera planificada com espontània. És un dels moments escassos en què la ciutat s´esvalota. Les dates en què mai falta el "candombe" són els dies de carnaval, quan es fa la desfilada de las "llamadas", un espectacle visual i sonor en què tot la ciutat s´amuntega als carrers del Barrio Sur. El ritme és embogidor. Quan els uruguaians perden la calma, la perden.